diumenge, 27 / setembre / 2009

SEXES EN GUERRA: Nou programa de TV3 sobre les diferències biològiques entre el sexes

Font: http://www.tv3.cat/sexesenguerra/programa







L'Ignacio Morgado i la Tatiana examinant uns cervells














"Sexes en guerra" és una sèrie documental de divulgació científica sobre els orígens biològics de la conducta que parteix d'allò que sabem sobre les diferències entre sexes. En 11 episodis, el programa vol explicar de manera senzilla, clara i entretinguda per què ens comportem tal com ho fem partint de les principals diferències biològiques entre homes i dones. Volem saber quin és l'origen evolutiu d'aquestes diferències, quina és la seva utilitat -si en tenen cap- i quins són els seus efectes en la conducta quotidiana dels homes i les dones. Ens enamorem de manera diferent? Cada sexe té un estil "propi" de comunicació? Vivim les emocions de manera diferent? A "Sexes en guerra" posem aquests temes sota la lupa de la ciència, i també molts altres, com la maternitat i la paternitat, el consum, la conducció, la salut o l'orientació sexual. Els 11 episodis de "Sexes en guerra", presentats per la periodista Tatiana Sisquella, duren al voltant de 40 minuts.

El programa juga també amb els tòpics, i els posa a prova amb voluntaris que acceptaran els reptes que els proposarem. Els nostres voluntaris són més de vuitanta persones, homes i dones, triats entre els més de 800 que van respondre a la crida que "Sexes en guerra" va fer a finals del 2008. Al programa jugaran, competiran, es deixaran analitzar i, si cal, es prestaran a ser espiats.. La càmera oculta té un paper important en moltes d'aquestes proves, i ens permet confirmar -o, sovint, qüestionar- aquelles idees preconcebudes que teníem sobre les nostres conductes.

En la part més "científica" del programa hi trobem els experts, entre els quals alguns dels més destacats investigadors i professionals en el camp de la neuropsicologia, la biologia, la medicina, la genètica o l'antropologia. Els hem demanat explicacions, però també que dirigeixin alguns dels nostres "jocs" i que n'interpretin els resultats. Savis i sàvies com Nolasc AcarínRichard HaierMara DierssenSantiago DexeusAnna CabréCarmen MatéSebastià SerranoJosep M. Pomerol Joan Obiols figuren entre els noms que han col·laborat amb nosaltres. El nostre especialista "de capçalera", que intervé en tots els capítols, ésIgnacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i autor de diversos llibres i articles sobre els orígens biològics de la conducta humana. Ignacio Morgado és l'assessor científic del programa.

També sortirem al carrer per buscar l'opinió de la gent anònima i, per què no, per espiar-los amb esperit juganer però respectuós. La sèrie també mostrarà cada setmana els resultats d'una enquesta sobre una àmplia mostra encarregada específicament als responsables del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de Fundacc sobre tòpics i percepció de diferències entre gèneres a Catalunya.

"Sexes en guerra" també té un test propi, que han elaborat especialment per al programa un equip de neuropsicòlegs de l'IMIM, a l'Hospital del Mar. Es tracta d'una prova que avalua les capacitats mentals més estudiades amb relació a les diferències entre sexes i que ens diu si al nostre cervell predominen les considerades estadísticament més "femenines" o les considerades "masculines". Un cervell molt dotat per a les tasques d'orientació espacial, la lògica matemàtica o la punteria seria considerat, genèricament, més "masculí" que un altre amb més habilitats comunicatives, de càlcul, d'empatia o de reconeixement del llenguatge no verbal... sense que això tingui a veure, en principi, amb l'orientació sexual. En cada capítol de "Sexes en guerra" un home i una dona famosos faran aquest test i ens mostraran de quin peu calça el seu cervell... Però tothom qui vulgui també pot posar el seu cervell a prova fent el test de "Sexes en guerra" a través d'aquesta mateixa web.






Capítol 1: Cervell masculí, cervell femení

Un repàs dels grans tòpics sobre la guerra de sexes: són realment diferents homes i dones pel que fa a la intel·ligència, les habilitats emocionals i comunicatives, o la capacitat d'orientació?

Sis voluntaris, tres homes i tres dones, passaran per un seguit de proves per comprovar, o no, la veracitat dels estereotips. Hauran de buscar la sortida d'un laberint, afinar la punteria tirant amb arc i exposar-se a ser espiats en les seves converses. És cert que les dones parlen més i que els costa menys entrar en temes personals?

I l'empatia? Són més capaces les dones de posar-se en el lloc dels altres? Posarem a prova els ciutadans anònims tot observant amb càmera oculta la seva reacció davant una àvia que plora desconsoladament enmig del carrer.
En el primer capítol de "Sexes en guerra" presentem, a més, el test del programa: cervell masculí o cervell femení?

Capítol 2: L'atracció sexual

"Sexes en guerra" repassa les lleis de l'atracció sexual i ho fa amb un exemple pràctic. Els vuit voluntaris del capítol, quatre dones i quatre homes, tots solters i disposats a trobar parella, hauran de descobrir si s'agraden a partir de les proves que els proposarem. S'oloraran amb els ulls tapats, es tocaran i tindran una cita ràpida de 3 minuts. A partir d'aquí s'hauran de triar... si és que funciona la química entre ells.

A partir d'aquest pretext, descobrirem què diu la ciència sobre el que busquen les dones i els homes a l'hora d'establir una relació: és cert que ells persegueixen la joventut i la bellesa, i elles, la seguretat econòmica i l'estabilitat?

Capítol 3: Consum

Els experts en màrqueting coneixen al detall els gustos dels consumidors perquè observen els seus moviments en botigues, supermercats i centres comercials. Els hem demanat ajuda per saber si hi ha diferències en la manera de consumir entre els homes i les dones, i quines són.

Ens comportem de la mateixa manera en un supermercat? Qui és més ràpid a l'hora de decidir-se? Ens atreuen els mateixos dissenys i els mateixos productes? El shopping és només cosa de dones?

Farem un cop d'ull al món de la publicitat per saber com ens sedueixen a uns i altres i descobrirem el màrqueting olfactiu, una nova tendència en el món comercial. Sabíeu que existeix el perfum de pastís de xocolata o de crispetes... i que això pot fer augmentar les vendes?

Capítol 4: Intel·ligència emocional

La ira, l'alegria, la por, la tristesa o el fàstic seran les protagonistes del programa. Són les emocions més bàsiques, la resposta més elemental davant d'un estímul; segons els científics, purs mecanismes de supervivència. La por ens alerta i ens activa davant d'un perill, el fàstic ens allunya de coses potencialment nocives i la tristesa fa saber els que ens envolten que necessitem suport...

Volem saber com sentim, mostrem, identifiquem i gestionem les emocions... i per això llancem els voluntaris en paracaigudes a 4.000 metres d'alçada. S'estressen igual, els homes i les dones?

I parlarem d'intel·ligència emocional, una capacitat en què, segons la ciència, destaquen les dones. Són de veritat més bones interpretant les emocions alienes, detectant els petits gestos d'un rostre o posant-se en el lloc de l'altre?

Capítol 5: La química de l'amor

L'amor és com una droga...
L'amor és cec...

Així és com sovint ens referim a aquest sentiment universal i els estudis ens diuen que, curiosament, això té una base científica. El cervell enamorat s'enganxa al plaer que provoca la companyia de la persona estimada i perd, temporalment, el sentit crític. Però quant de temps dura l'enamorament? Què passa quan baixa la passió i la parella s'ha d'ocupar de les criatures?

Aquest capítol està dedicat a analitzar l'amor i les seves fases. Ens ajudaran a fer-ho quatre parelles voluntàries de diferents edats i en diferents estadis de l'amor. I a més, investigarem l'impuls sexual, la infidelitat... i el desamor.
Què passa quan l'amor s'acaba? Si l'amor és com una droga, podem parlar de síndrome d'abstinència?

Capítol 6: Llenguatge i comunicació

El tòpic retrata les dones com a xerraires, cridaneres i tafaneres. Què hi ha de veritat darrere d'aquesta imatge tan "amable"?
És cert que les dones tenen, per defecte, el do de la paraula? I que les nenes comencen a parlar abans que els nens? En aquest capítol investigarem què ens diu la ciència sobre el llenguatge i les habilitats comunicatives d'homes i dones.
La Tatiana Sisquella i el periodista Xavier Coral competiran per saber qui diu més paraules en un dia de vida. Els voluntaris ens permetran avaluar la seva fluïdesa verbal –i la seva capacitat de persuasió- a l'hora de vendre una enciclopèdia per telèfon. Però també tafanejarem les seves converses per mirar de trencar tòpics: i si les dones parlen de futbol, i els homes, de moda i complements?

Finalment, "Sexes en guerra" visitarà "Polònia"... Hem demanat al Toni Soler que ens expliqui per què hi ha tan poques dones que es dediquin professionalment a l'humor.

dimecres, 19 / agost / 2009

Ens comportem de manera diferent, homes i dones?

TV3 prepara la sèrie “Sexes en guerra”, dedicada a la divulgació científica sobre les diferències entre homes i dones. Així s'anuncia a la seva web http://www.tv3.cat/sexesenguerra/:


Volem saber si som diferents i què és el que ens fa diferents. I volem saber per què.
Fins a quin punt la biologia marca la nostra conducta? I l’educació?
Ens comportem de manera diferent, homes i dones?

A “Sexes en guerra”...
- Seguirem les investigacions dels més destacats científics i especialistes
- Investigarem l’arrel dels tòpics i observarem la vida quotidiana
- Farem una gran enquesta per saber com veu la gent les diferències entre sexes
- I mirarem de presentar-ne els resultats amb agilitat, claredat i molt sentit de l’humor.

...Però necessitem homes i dones de totes les edats que ens ajudin a trobar respostes.

*“Sexes en guerra” no és cap concurs ni cap programa de testimonis, sinó una sèrie de divulgació científica, rigorosa i amena, sobre la guerra de sexes i les diferències entre homes i dones.

Educar un nen o una nena

Qui els va parir! - 20/04/2008

Consell de pares - 20/04/2008

Vam preguntar als membres del nostre consell de pares si era diferent educar un nen o una nena, i vam convidar la pedagoga Imma Marín perquè ens donés alguns consells.

El cervell dels homes i el de les dones



Telenotícies
31/10/2008

El cervell dels homes i el de les dones

Pensem diferent els homes i les dones? Des d'Adam i Eva, la guerra de sexes ha estat un tema recurrent al llarg de la història humana. No fa gaire, però, es van tenir les primeres evidències científiques que, efectivament, els cervells masculí i femení no funcionen igual.

dimecres, 4 / març / 2009

Video-tutorial introductori sobre les "masculinitats" i la xarxa

dissabte, 28 / febrer / 2009

Guarderies per a homes


Plaer solitari
Maria de la Pau Janer

Cada vegada tenen més èxit les guarderies per a homes. Com que hem d'amortitzar el temps i l'espai, convé que n'hi hagi moltes. El món està ple de dones que, sovint, no saben on han de "col·locar" els marits, mentre elles fan gestions o van de compres. Hi ha homes que tenen una capacitat de resistència molt limitada, quan van a mirar aparadors. Així com les dones podem aguantar hores sense cansar-nos gaire, ells solen manifestar aviat signes d'esgotament i incomprensió. No entenen que passejar-se entre una oferta enorme de productes a la venda és antiestressant i agradable. Per a ells, les compres sempre són un factor d'estrès afegit. No suporten la contemplació tranquil·la dels productes exposats, la comparació de preus, en època de rebaixes, ni el plaer d'emprovar-se mitja botiga, només pel gust de veure que no hem augmentat de talla.

Les dones tenim poc temps. Els grans comerços disposen de poc espai per a les guarderies. Tanmateix, les unes i els altres hem comprès que és la millor solució. A les guarderies per a homes dels centres comercials, ells poden passar-hi un capvespre entretingut. La iniciativa ha tingut molt èxit, i es repeteix a diferents ciutats. Fa pocs dies, s'inaugurava el centre Gran Via 2 de l'Hospitalet. Es diu Aparca2, i és un lloc on aparcar la parella una estoneta. D'aquesta manera, moltes dones podran descobrir el plaer de passejar-se amb calma, sense escoltar renecs ni suportar cares de pomes agres. Alguns senyors tenen ben poca paciència. Allò que s'havia iniciat com una estona agradablement compartida esdevé un infern. Dels inferns, convé apartar-se'n.

Al centre Gran Via 2 s'ha creat una ludoteca. Els homes hi poden trobar entreteniments diversos per calmar els ànims. I les dones, mentrestant, s'endinsaran en un magnífic plaer solitari.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dilluns, 3 de desembre del 2007

Andrisme i feminisme masclista

SEMBLA QUE ELS HOMES NO TENIM DEFENSA POSSIBLE

A favor de l'andrisme

Jordi Coca / Escriptor

JORDI SÀBAT

Les dones occidentals van aconseguir al llarg del segle XX dur a terme una de les revolucions més completes i radicals de què tenim coneixement. El mèrit és seu; però, tot i el que diuen les feministes radicals, la seva causa ha comptat amb el suport de molts homes. Naturalment també hi ha mascles que s'hi han oposat; potser ho han fet per por, per mandra, per incomprensió del problema o senzillament per defensar els seus privilegis. En tot cas ara ja és un lloc comú dir que l'home actual està desorientat en relació a la dona i que no sap què fer. Hi estic d'acord, i en part em sembla que és així per una problema de terminologia.

DE FET, ELS HOMES ENS HEM QUEDAT sense una paraula que expressés la defensa lícita dels nostres drets. El feminisme era i és un terme, una actitud i una batalla positiva. En canvi el masclisme ha quedat amb justícia associat a la violència, l'arbitrarietat i la incultura. Però em sembla que ni les feministes més radicals no gosarien dir que tots els homes són i han estat sempre violents, injustos, arbitraris i incultes. Si realment només hem estat això, i a més hem dominat el món fins fa quatre dies de manera completa i abusiva, tal com diuen elles -la política, les arts, les ciències, tot...-, no sé veure com ha estat possible res de positiu.

EL MÓN HA CANVIAT, el segle XX ens ha fet diferents i, en les sotragades, balanceigs i tensions lògiques de qualsevol canvi, una de les parts ha perdut o s'ha quedat sense un mot que la descrigui en positiu. Jo proposo que ara parlem d'andrisme per referir-nos als homes i als nostres drets. I, naturalment, proposo també que ho fem sense cap reserva i pensant que hi ha molt camí comú per recórrer.

NO SERVEIX DE GAIRE VEURE LA LLIBERTAT com si fos un territori disputable més que no pas un dret general, ni pensar que les victòries d'unes han d'anar en detriment dels altres: recordi's, per exemple, tots els temes relacionats amb els divorcis que massa sovint han situat els exmarits, i tanmateix pares, en l'extrema indefensió i en situacions econòmiques i afectives injustes. Després, des que es va orquestrar l'anomenada llei de violència de gènere, sembla evident que els homes no tenim defensa possible. Quan algunes veus autoritzades han qüestionat la constitucionalitat i l'eficàcia d'aquesta llei -recordi's l'actitud ponderada i seriosa de la senyora Maria Sanahuja, jutge degana de Barcelona i membre de Jutges per la Democràcia-, han hagut de suportar una autèntica allau de manifestacions contràries i sempre menys rigoroses i documentades que la seva. Però ara els fets ja són inqüestionables: el problema de la dita violència de gènere s'ha explicat malament, s'ha convertit en un espectacle perillós a les televisions, s'ha banalitzat tot generant un brutal efecte contagi i abusos en forma de falses denúncies i sentències dubtoses. Des de la política, per exemple, s'ha parlat més que no pas s'ha fet, i s'ha aconseguit convertint aquest tema en la tapadora d'altres tensions que finalment comencen a aflorar, com és per exemple la violència masculina i femenina contra els infants.

TOT AIXÒ S'HA PRODUÏT A PARTIR DE LA IDEA, errònia, que ser home suposa una culpabilitat primigènia. És com una màcula, com un pecat original de què no som responsables i que tanmateix hem d'expiar. Des d'aquest esperit es proposen sentències i càstigs exemplars, gairebé tribals i que estan lluny de l'Estat de dret on tothom ha de ser igual davant de la llei. De fet, ha passat un cosa humanament comprensible: algunes dones que lluitaven legítimament pels seus drets han arribat a creure que aquests no tenen límits i que a elles tot els està permès. Després, des de la política i els mitjans de comunicació, s'ha instrumentalitzat aquest tema i, a la recerca de vots i d'índex d'audiència elevats, s'ha caigut en l'excés.

PERÒ EL PROBLEMA REAL ÉS PREVI a la primera llei de divorci i a l'actual llei de violència de gènere. El problema és que els homes havíem de callar, perquè no teníem ni un mot que aglutinés una cosa equivalent al feminisme. L'andrisme hauria de permetre dir aquestes coses, hauria de permetre parlar dels drets de la paternitat, hauria de permetre dibuixar una societat amb lleis que no es basin en el gènere, formada d'homes i dones iguals, disposats a parlar-nos de tu a tu, i que bandegés el feminisme masclista, que també n'hi ha, com per exemple quan es proposa la castració com a dialèctica.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Dimecres, 5 de desembre del 2007