dilluns, 4 d’abril del 2011

Fuetades al llit

FONT: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/fuetades-llit/961020.shtml 

DEFENSORA DE LA IGUALTAT

Lliga'm. Fueteja'm. Tot té el seu context i és trampós oblidar-ho. Unes fuetades al llit deslegitimen una persona d'un tracte digne en la vida? Tots tenim dret a elegir sobre les maneres i els moments.

Fuetades al llit

Diumenge, 3 de abril del 2011

Eva Peruga Defensora de la Igualtat d'EL PERIÓDICO.

«¡Como a una cola de caballo, átame a los cometas, y azótame! / Y que mi cuerpo se desgarre en las puntas de las estrellas». En aquest retall en castellà del poema La flauta de las vértebras, del realista soviètic Vladímir Maiakovski, lligar i fuetejar són verbs amb força, que aquesta setmana han sonat menys lliures i acusadors al ser pronunciats per una dona, la cantant Rihanna, perquè les seves fantasies sexuals amb ells es van escriure acompanyant la denúncia i el triomf judicial contra la seva exparella per maltractament. Darrere la vinculació dels dos fets s'hi amaga una intencionalitat.

Es pot dir que una persona masoquista a l'alcova es mereix el maltractament en la seva vida o que li ha d'agradar? Sens dubte, la majoria respon amb un no, ja que és capaç de discernir entre una pràctica sexual escollida entre persones adultes i l'abús violent exercit contra la llibertat d'una altra persona, allò de «la vaig matar perquè era meva» sense anar més lluny. A Rihanna, al llit, segons deixa clar, li agrada el mateix que a més persones del que ens pensem i imaginem. Un comportament que, segons alguns cànons mèdics, només es converteix en parafília quan és freqüent o constitueix l'única via de plaer. La cantant admet ser masoquista, i valora negativament aquest fet després d'atribuir-lo als maltractaments que va patir en la infància.

La sexualitat de l'artista i les vivències amb les quals s'elabora semblen atrapades en el temps com Bill Murray. La noia està atrapada perquè el seu és un patró sexual calcat d'una realitat construïda amb paràmetres masculins. La famosa enveja de penis explicitada per Sigmund Freud és un exemple de la carcassa teòrica que sustenta l'existència d'un ésser central en la vida, l'home. Encara que algunes de les seves deixebles van intentar arreglar-ho amb l'anomenada enveja de l'home pel cos de la dona, i altres, com Karen Horney, van renegar directament de la teoria sobre el membre de l'home.

La polèmica sempre sorgeix amb el cos forçat a ser secundari davant la centralitat del penis i que els homes volen decidir el plaer. Quan les diferències semblen bastant clares. Quan els mecanismes difereixen i no només per la biologia. Aquest control, propi de les societats patriarcals i prolongat a través de les diferents fases del coneixement científic sobre la reproducció, es vertebra a través d'un únic model sexual i, també, de les desviacions assenyalades per metges i capellans. La llibertat d'elecció, com passa amb l'exemple de la cantant, és el principi.

La diferència comença per les paraules, per la seva definició. Els arguments, els discursos, acaben qualificant els desitjos, orientant les tendències i definint el que resulta gustós. Termes com pornografia ja no són monosèmics. Contra aquesta concepció masculina d'una representació de l'obscenitat, poc subtil i degradant, sorgeixen propostes a la demanda femenina. En aquest cas, la seva mirada és més que mai complementària i diferent de la masculina.

Dit i fet. L'editorial francesa Leduc ha publicat Porno per a les dones, escrit per l'Associació Europea de Pornografia per a Dones. L'exemplar és, sens dubte, alternatiu. El seu objectiu declarat és oferir el que torna boges les dones. Res d'imatges directes de l'acte sexual ni d'homes amb postures evidents. Sí la imatge d'un home sense gota de greix passant l'aspirador o la d'un apol·lo amb uns guants de cuina en unes mans suggerents. A cada pàgina hi figura la foto d'un home així i un petit text d'atenció i afalac per a la dona. Que les escoltin i les mimin semblen els millors estímuls sexuals. Elles no són el descans del guerrer, ni ells, el de les amazones. L'associació intenta redescobrir el terme pornografia: tot el que és excitant i fa fantasiejar les dones. A tots ens sobren fantasmes. Però el verb escollir és clau.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Dones alfa

"Alfa" ("alpha"), la primera lletra de l'alfabet grec, significa "la millor" o "la primera". Una "dona alfa" destaca en tots els aspectes de la vida, incloent-hi l'acadèmic i l'empresarial, amb total autonomia en l'àmbit sexual. El terme va ser utilitzar per primera vegada per Dan Kindlon, professor de psicologia de la Universitat d'Harvard, quan va reflexionar sobre aquestes dones segures de si mateixes, amb unes capacitats excel·lents per al lideratge. Qui són les dones "alfa"? Quines característiques les defineixen? Amb les psicòlogues Mercè Conangla i Laura del Caño, i la sociòloga Cristina Sánchez-Miret.

diumenge, 23 de maig del 2010

La dona a través de la tele. D'"Embruixada" a "Mujeres desesperadas"




El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure’l a tv3.cat fins al 03/06/2010 a les 22.15
 
Aquest vídeo no es pot visionar des de fora de l'Estat espanyol.

Els últims 50 anys, el rol social de la dona ha canviat molt i la televisió n'ha deixat constància. Ho hem vist a la publicitat: del "Mi marido me ha regalado un horno" al "No funciona (el marit)...No sap posar la rentadora" la imatge ha canviat força...Als programes d'entreteniment: de Laura Valenzuela fins a Júlia Otero, el paper i la responsabilitat d'una presentadora és molt diferent...

dilluns, 12 d’abril del 2010

"Cal desconfiar de la parella? No, cal estar alerta als senyals"

Encarar l´amor amb els ulls oberts

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/04/12/encarar-lamor-ulls-oberts/398910.html
Els Mossos d'Esquadra consciencien els adolescents sobre la violència de gènere


imatge
Jornada de reflexió entre els estudiants de 4t d'ESO de l'IES La Bisbal.Els Mossos pretenen portar la consciència contra la violència masclista a tots els instituts de Girona.Un dels objectius de la xerrada és interpel·lar els alumnes.

Adam Oliver: "Tothom creu que a un no li pot passar, però totes les noies assetjades han passat també per una aula".


"Cal desconfiar de la parella? No, cal estar alerta als senyals". Aquesta és la màxima que els agents de Mossos d'Esquadra que s'encarreguen de les xerrades sobre violència masclista als instituts de Girona pretenen enregistrar en els cervells dels nois i noies de 15 i 16 anys. El programa pretén que
tots els alumnes gironins d'aquestes edats reflexionin sobre les seves relacions i siguin conscients que qualsevol pot esdevenir víctima

El més important per evitar tenir un accident de trànsit és conduir amb els ulls oberts. Però les relacions de parella s'enfronten amb els ulls tancats i no prenem mesures". Aquesta reflexió, proposada per un agent de Mossos d'Esquadra de la Unitat Regional de Proximitat i Antenció al Ciutadà (URPAC), aixeca irades reaccions entre un grup d'adolescents de 15 i 16 anys, alumnes de quart d'ESO de l'IES La Bisbal. "Si desconfies ja no comences una relació de parella", protesta un d'ells. "No, no cal desconfiar, sinó estar alerta als senyals", adverteix el mosso. Es tracta d'Adam Oliver, agent del grup especialitzat en violència de gènere de la URPAC. Fa un parell d'anys que participa en el projecte de la policia autonòmica que pretén que tots els adolescents escoltin una xerrada que els permeti reflexionar sobre les relacions malaltisses. Es fan entre alumnes de quart d'ESO perquè és el darrer any d'educació obligatòria i així s'arriba a més nois. Molts dels oients de la xerrada, celebrada fa uns dies, tenen parella. Les primeres relacions o fins i tot les segones, o les terceres.

I és que la joventut, la formació o qualsevol altre factor no exclou la possibilitat de ser víctima de la violència en l'àmbit de la parella. Es busca que aquest missatge quedi molt clar durant la xerrada: es recorda que l'any 2007 van morir a l'Estat 74 dones a mans de les seves parelles i "tothom creu que a un no li pot passar. Però penseu que totes elles van estar assegudes en una classe com ara vosaltres. Quan una dona ve a denunciar maltractaments i se li pregunta quan és que va començar a notar alguna cosa, totes diuen el mateix: quan vaig començar a sortir amb ell. Els problemes comencen a la vostra edat, quan es comença a sortir". Perquè el maltractament té un procés que no aflora el primer dia, tot i que les condicions ja hi són, perquè ningú esdevé masclista o maltractador d'un dia per un altre. Oliver ho exemplifica dient que, si la primera vegada que porta a sopar una noia li clava un cop de puny al cap, difícilment tindrà èxit amb ella. El cop de puny, les coaccions o les amenaces arriben després d'un procés, basat en la convicció de superioritat per part d'un dels membres de la parella i amb uns indicadors que, si es sumen, s'han d'interpretar fredament. La concatenació de comportaments controladors (perquè et vesteixes així, no veus que vas provocant; on ets, què fas, amb qui estàs; trucades a totes hores, gelosia), dominants (marcar la pauta de les relacions sexuals sense tenir en compte els desitjos de l'altre membre de la parella) o atemoridors ("vés amb compte perquè em puc descontrolar") haurien de fer saltar les alarmes. "Cal tallar. No el podreu canviar, necessita ajut professional".

Els alumnes participen, opinen. I, cosa més sorprenent encara, escolten amb atenció; tristament, segons les estadístiques, la violència en la parella no és aliena a les relacions adolescents. "De cada deu xerrades n'hi ha una on veus que hi ha una noia que a poc a poc es va enfonsant en el seient i els ulls se li van posant brillants", explica Oliver. Alguna de les noies explica situacions que tothom preferiria que una adolescent de 16 anys es pogués estalviar. La majoria d'elles, però, es mostren combatives. "Mai deixaria que un home portés el control, que se sentís superior a mi", assegura la Júlia, de 15 anys. Té xicot i reconeix que entre les amigues hi ha comentaris sobre algunes noies que viuen situacions de submissió incipient. "Els diria que parlessin amb ells, que intentessin arreglar les coses.... però si no va bé, que tallin". "Més aviat estic orgullós que la meva xicota es posi una minifaldilla. Si la miren és que és guapa, no?" reflexiona en Martí, de 15 anys, totalment aliè al linxament que aquest comentari comportaria en un ambient feminista militant. Però continua, generós: "tinc amics gelosos, que no els agrada que els facin bromes com ara "ja m'agradaria a mi tenir la teva xicota". Vénen ganes de dir-los: què fas? No vagis de superior. Sense ella no faràs res".


La xerrada acaba amb el Viva la vida, dels Coldplay. Els adolescents mouen els peus al ritme de la cançó de moda. El missatge optimista del tema se sobreposa per sobre les paraules de l'agent, que s'ha d'esforçar en el seu al·legat final: quan talleu us demanarà perdó, us insultarà, us perseguirà... els vincles són difícils d'esborrar. "Però no heu de tenir por". Són les dues de la tarda i la classe ha acabat. Els alumnes agafen les bosses, els professors s'interessen per si s'han portat bé, el dia escolar s'acaba. Se'n van corrents a viure la vida. Esperem que ho facin amb els ulls oberts. En pocs minuts l'institut queda en silenci i pels passadissos només hi queden les ombres de 74 dones que, als 15 o 16 anys, també anaven a classe i es pensaven que mai moririen a mans dels homes que, segons deien, les estimaven.

Nois dictadors i noies dictadores

Pares i fills no tenen drets equivalents, un pare no ha de negociar amb el fill´
Javier Urra


http://www.diaridegirona.cat/ultima-dia/2010/04/11/pares-fills-no-tenen-drets-equivalents-pare-no-ha-negociar-fill/398863.html

Daniel García López
doctor en psicologia

"És una falta de responsabilitat que un bisbe digui que hi ha menors que provoquen els capellans. Això mateix -"m'ha seduït"- ho he escoltat a pederastes que han abusat de nens i nenes de sis anys". Excuses.
Javier Urra indica que abans els nens no tenien drets però ara s'ha passat al contrari: que els adults arribin a tenir por dels nens.


ENTREVISTA DE ALBERT SOLER

Urra va ser Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid i president de la xarxa europea de defensors del menor. Alguns llibres seus -com El pequeño dictador¿Qué ocultan nuestros hijos?- ja són uns referents. Dimecres, al Montessori de Girona, fa una conferència sobre educació.

El nen es converteix en dictador des del moment que neix?

El dictador no neix, es fa. Inclús des dels primers dies de vida, per errors educatius.

Tots els nens són dictadors?

Tots els nens són capritxosos, però això no és ser dictador. Ser dictador suposa sentir el plaer de vèncer l'altre. Es nota que ho és quan imposa les seves rebequeries, extorsiona, i el seu principi filòsofic és "primer jo i després jo".


N'hi ha molts, d'aquests?

Sense dubte. Abans el nen no tenia drets, però ara hem aconseguit el contrari: que els adults arribin a tenir por dels nens. L'any passat hi va haver a Espanya 8.000 denúncies de pares contra fills. Un terç d'aquests són noies.


S'acosta la paritat també aquí.


Fins fa poc era impensable que les noies tinguessin duresa emocional i fossin psicopàtiques. Ara és una realitat que explica fets com el de Seseña.


Com hem arribat a aquest punt?

En ocasions en lloc d'educar en la sensibilitat i l'empatia estem educant en l'egocentrisme: l'important sóc jo. Així, molts joves confonen felicitat i plaer, que són coses diferents.


Com ho poden aturar els pares?


El problema són els pares que per un sentiment erroni de culpabilitat -per no dedicar prou temps al fill, etc.- són permissius.


La por de perdre'l, no?


Hi ha psicòlegs que han dit que posar límits a un nen el traumatitza. Això és fals, però ha calat. En realitat, no posar un límit a un nen el neuratitza. El nen necessita límits.


Encara que suposin enfrontament?

També ha calat això de la "igualtat de drets". Una cosa és que el nen tingui drets -que els té- i l'altra és que els pares es posin al seu nivell en una lluita de drets equivalents. No és això. Un pare no ha de negociar amb el fill.

Una bufetada és denunciable?


No crec que s'hagi de pegar als fills, igual que no s'ha de pegar les dones, tot i que per descomptat un mastegot a un nen no és cap principi de maltractament. Ara bé, l'educació ha de partir del bon exemple i de la sanció. És important la sanció immediata, equilibrada i proporcional. I fer-la complir.


És pot ser pare i amic a la vegada?


Amic entès com a col·lega, per descomptat que no, millor que cadascú tingui els seus. Amic com a pesona que està a la rereguarda per si un dia passa alguna cosa no fallar-li, sí. El problema és que hi ha pares que no són adults.


Generación Ni-Ni reflecteix la joventut?

No, la nostra joventut està molt preparada, sense fronteres, i molts treballen i estudien. Ara, també n'hi ha una part que és nihilista, hedonista, i amb un bagatge cultural molt baix. I aquests segur que generaran problemes.
Home, segons el bisbe de Tenerife els de 13 anys ja van provocant els capellans...


Em sembla una absoluta falta de responsabilitat. Això mateix -"m'ha seduït"- ho he escoltat a pederastes que han abusat de nens i nenes de 6 anys. Són excuses.

diumenge, 27 de setembre del 2009

SEXES EN GUERRA: Nou programa de TV3 sobre les diferències biològiques entre el sexes

Font: http://www.tv3.cat/sexesenguerra/programa







L'Ignacio Morgado i la Tatiana examinant uns cervells














"Sexes en guerra" és una sèrie documental de divulgació científica sobre els orígens biològics de la conducta que parteix d'allò que sabem sobre les diferències entre sexes. En 11 episodis, el programa vol explicar de manera senzilla, clara i entretinguda per què ens comportem tal com ho fem partint de les principals diferències biològiques entre homes i dones. Volem saber quin és l'origen evolutiu d'aquestes diferències, quina és la seva utilitat -si en tenen cap- i quins són els seus efectes en la conducta quotidiana dels homes i les dones. Ens enamorem de manera diferent? Cada sexe té un estil "propi" de comunicació? Vivim les emocions de manera diferent? A "Sexes en guerra" posem aquests temes sota la lupa de la ciència, i també molts altres, com la maternitat i la paternitat, el consum, la conducció, la salut o l'orientació sexual. Els 11 episodis de "Sexes en guerra", presentats per la periodista Tatiana Sisquella, duren al voltant de 40 minuts.

El programa juga també amb els tòpics, i els posa a prova amb voluntaris que acceptaran els reptes que els proposarem. Els nostres voluntaris són més de vuitanta persones, homes i dones, triats entre els més de 800 que van respondre a la crida que "Sexes en guerra" va fer a finals del 2008. Al programa jugaran, competiran, es deixaran analitzar i, si cal, es prestaran a ser espiats.. La càmera oculta té un paper important en moltes d'aquestes proves, i ens permet confirmar -o, sovint, qüestionar- aquelles idees preconcebudes que teníem sobre les nostres conductes.

En la part més "científica" del programa hi trobem els experts, entre els quals alguns dels més destacats investigadors i professionals en el camp de la neuropsicologia, la biologia, la medicina, la genètica o l'antropologia. Els hem demanat explicacions, però també que dirigeixin alguns dels nostres "jocs" i que n'interpretin els resultats. Savis i sàvies com Nolasc AcarínRichard HaierMara DierssenSantiago DexeusAnna CabréCarmen MatéSebastià SerranoJosep M. Pomerol Joan Obiols figuren entre els noms que han col·laborat amb nosaltres. El nostre especialista "de capçalera", que intervé en tots els capítols, ésIgnacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i autor de diversos llibres i articles sobre els orígens biològics de la conducta humana. Ignacio Morgado és l'assessor científic del programa.

També sortirem al carrer per buscar l'opinió de la gent anònima i, per què no, per espiar-los amb esperit juganer però respectuós. La sèrie també mostrarà cada setmana els resultats d'una enquesta sobre una àmplia mostra encarregada específicament als responsables del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de Fundacc sobre tòpics i percepció de diferències entre gèneres a Catalunya.

"Sexes en guerra" també té un test propi, que han elaborat especialment per al programa un equip de neuropsicòlegs de l'IMIM, a l'Hospital del Mar. Es tracta d'una prova que avalua les capacitats mentals més estudiades amb relació a les diferències entre sexes i que ens diu si al nostre cervell predominen les considerades estadísticament més "femenines" o les considerades "masculines". Un cervell molt dotat per a les tasques d'orientació espacial, la lògica matemàtica o la punteria seria considerat, genèricament, més "masculí" que un altre amb més habilitats comunicatives, de càlcul, d'empatia o de reconeixement del llenguatge no verbal... sense que això tingui a veure, en principi, amb l'orientació sexual. En cada capítol de "Sexes en guerra" un home i una dona famosos faran aquest test i ens mostraran de quin peu calça el seu cervell... Però tothom qui vulgui també pot posar el seu cervell a prova fent el test de "Sexes en guerra" a través d'aquesta mateixa web.






Capítol 1: Cervell masculí, cervell femení

Un repàs dels grans tòpics sobre la guerra de sexes: són realment diferents homes i dones pel que fa a la intel·ligència, les habilitats emocionals i comunicatives, o la capacitat d'orientació?

Sis voluntaris, tres homes i tres dones, passaran per un seguit de proves per comprovar, o no, la veracitat dels estereotips. Hauran de buscar la sortida d'un laberint, afinar la punteria tirant amb arc i exposar-se a ser espiats en les seves converses. És cert que les dones parlen més i que els costa menys entrar en temes personals?

I l'empatia? Són més capaces les dones de posar-se en el lloc dels altres? Posarem a prova els ciutadans anònims tot observant amb càmera oculta la seva reacció davant una àvia que plora desconsoladament enmig del carrer.
En el primer capítol de "Sexes en guerra" presentem, a més, el test del programa: cervell masculí o cervell femení?

Capítol 2: L'atracció sexual

"Sexes en guerra" repassa les lleis de l'atracció sexual i ho fa amb un exemple pràctic. Els vuit voluntaris del capítol, quatre dones i quatre homes, tots solters i disposats a trobar parella, hauran de descobrir si s'agraden a partir de les proves que els proposarem. S'oloraran amb els ulls tapats, es tocaran i tindran una cita ràpida de 3 minuts. A partir d'aquí s'hauran de triar... si és que funciona la química entre ells.

A partir d'aquest pretext, descobrirem què diu la ciència sobre el que busquen les dones i els homes a l'hora d'establir una relació: és cert que ells persegueixen la joventut i la bellesa, i elles, la seguretat econòmica i l'estabilitat?

Capítol 3: Consum

Els experts en màrqueting coneixen al detall els gustos dels consumidors perquè observen els seus moviments en botigues, supermercats i centres comercials. Els hem demanat ajuda per saber si hi ha diferències en la manera de consumir entre els homes i les dones, i quines són.

Ens comportem de la mateixa manera en un supermercat? Qui és més ràpid a l'hora de decidir-se? Ens atreuen els mateixos dissenys i els mateixos productes? El shopping és només cosa de dones?

Farem un cop d'ull al món de la publicitat per saber com ens sedueixen a uns i altres i descobrirem el màrqueting olfactiu, una nova tendència en el món comercial. Sabíeu que existeix el perfum de pastís de xocolata o de crispetes... i que això pot fer augmentar les vendes?

Capítol 4: Intel·ligència emocional

La ira, l'alegria, la por, la tristesa o el fàstic seran les protagonistes del programa. Són les emocions més bàsiques, la resposta més elemental davant d'un estímul; segons els científics, purs mecanismes de supervivència. La por ens alerta i ens activa davant d'un perill, el fàstic ens allunya de coses potencialment nocives i la tristesa fa saber els que ens envolten que necessitem suport...

Volem saber com sentim, mostrem, identifiquem i gestionem les emocions... i per això llancem els voluntaris en paracaigudes a 4.000 metres d'alçada. S'estressen igual, els homes i les dones?

I parlarem d'intel·ligència emocional, una capacitat en què, segons la ciència, destaquen les dones. Són de veritat més bones interpretant les emocions alienes, detectant els petits gestos d'un rostre o posant-se en el lloc de l'altre?

Capítol 5: La química de l'amor

L'amor és com una droga...
L'amor és cec...

Així és com sovint ens referim a aquest sentiment universal i els estudis ens diuen que, curiosament, això té una base científica. El cervell enamorat s'enganxa al plaer que provoca la companyia de la persona estimada i perd, temporalment, el sentit crític. Però quant de temps dura l'enamorament? Què passa quan baixa la passió i la parella s'ha d'ocupar de les criatures?

Aquest capítol està dedicat a analitzar l'amor i les seves fases. Ens ajudaran a fer-ho quatre parelles voluntàries de diferents edats i en diferents estadis de l'amor. I a més, investigarem l'impuls sexual, la infidelitat... i el desamor.
Què passa quan l'amor s'acaba? Si l'amor és com una droga, podem parlar de síndrome d'abstinència?

Capítol 6: Llenguatge i comunicació

El tòpic retrata les dones com a xerraires, cridaneres i tafaneres. Què hi ha de veritat darrere d'aquesta imatge tan "amable"?
És cert que les dones tenen, per defecte, el do de la paraula? I que les nenes comencen a parlar abans que els nens? En aquest capítol investigarem què ens diu la ciència sobre el llenguatge i les habilitats comunicatives d'homes i dones.
La Tatiana Sisquella i el periodista Xavier Coral competiran per saber qui diu més paraules en un dia de vida. Els voluntaris ens permetran avaluar la seva fluïdesa verbal –i la seva capacitat de persuasió- a l'hora de vendre una enciclopèdia per telèfon. Però també tafanejarem les seves converses per mirar de trencar tòpics: i si les dones parlen de futbol, i els homes, de moda i complements?

Finalment, "Sexes en guerra" visitarà "Polònia"... Hem demanat al Toni Soler que ens expliqui per què hi ha tan poques dones que es dediquin professionalment a l'humor.

dimecres, 19 d’agost del 2009

Ens comportem de manera diferent, homes i dones?

TV3 prepara la sèrie “Sexes en guerra”, dedicada a la divulgació científica sobre les diferències entre homes i dones. Així s'anuncia a la seva web http://www.tv3.cat/sexesenguerra/:


Volem saber si som diferents i què és el que ens fa diferents. I volem saber per què.
Fins a quin punt la biologia marca la nostra conducta? I l’educació?
Ens comportem de manera diferent, homes i dones?

A “Sexes en guerra”...
- Seguirem les investigacions dels més destacats científics i especialistes
- Investigarem l’arrel dels tòpics i observarem la vida quotidiana
- Farem una gran enquesta per saber com veu la gent les diferències entre sexes
- I mirarem de presentar-ne els resultats amb agilitat, claredat i molt sentit de l’humor.

...Però necessitem homes i dones de totes les edats que ens ajudin a trobar respostes.

*“Sexes en guerra” no és cap concurs ni cap programa de testimonis, sinó una sèrie de divulgació científica, rigorosa i amena, sobre la guerra de sexes i les diferències entre homes i dones.